Gabriel Lacomba: una reflexió sobre el procés fotogràfic

any: 2000.

autors: Maria Josep Mulet .

Aquest text va ser escrit a propòsit de l'exposició somatranslucid 93/00.

EXTRATE:

El darrer treball de Gabriel Lacomba són composicions sobre material fotosensible, basades en motius antropomòrfics, zoomòrfics, vegetals i geomètrics, i en traços pictòrics abstractes, gestuals. Hi apareix el cos humà, la creu, el món natural, el manufacturat. Són estructures regulars de format rectangular i de dimensions generoses, i estructures irregulars de format petit que s'enllacen per configurar composicions geomètriques i de vegades monumentals.

Encara no s'ha dit: són fotografies. S'han executat amb les eines fonamentals del procés fotogràfic: cambra, llum, suport emulsionat. L'autor parteix del que és fotogràfic per obtenir resultats inhabituals i poc convencionals. Es tracta d'anar a les arrels del mitjà per, seguidament, configurar una dialèctica que s'allunya d'allò fotogràfic. És clar que amb això no provoca una crisi del llenguatge visual, només de la tradició representativa. No qüestiona el mitjà, no el situa en un entredit: tan sols rebutja allò establert el 1839, quan la fotografia es presentà públicament a París com a novíssim invent fill de la revolució industrial i del positivisme. El que proposa Lacomba és contradir allò que comunament s'entén per fotografia: recreació literària, documentalisme pur, moment decisiu.

L'obra de Lacomba s'ubica en la frontera, en la polèmica del que és o no fotogràfic, per afirmar amb imatges que allò fotogràfic no té fronteres. El que fa és tirar l'àncora en l'essència de la construcció de la imatge fotogràfica precisament per fer esclatar el mitjà, expandir-lo, ampliar-lo a nous horitzons. Que quedi clar que el seu treball té precedents històrics: cal mirar les primeres avantguardes i, en especial, els capdavanters treballs de Christian Schad, i recordar les experiències de Man Ray, Raoul Hausmann, Laszlo Moholy-Nagy, per citar els artistes més representatius del fotograma i de la fotografia abstracta.